Memòria:
La falla d'este any gira al voltant d'eixa màgica época del carnaval, on es posan en joc tota clase de mentides i suspicàcies, amagant-se tras les màscares.
Damunt un gran i ric joier, replet de les més fantàstiques joies, vem sorgir el cap d'una bella jove, preparada per a la diverssió sense final del carnaval.
Remata la falla una enorme farola, que il·lumina la millor festa, rodejada de màscares i dos graciosos angelots en les seues respectives trompetes, anunciant a "bombo i platell" que ja arriva una de les festes més esperades que existeisen: el carnaval.

1ª ESCENA:
Per un costat de la falla, apareix un enorme pont, desde on podem vorer descendir a tres individus disfressats de xinés, de indi i de pirata respectivament, que volen representar a les més famosos carnavals del món, com poden ser Riu de Janeiro, Venècia, Tenerife, etc... També una divertida majorette ens anima a acudir a la festa dels disfresses.

2ª ESCENA:
El carnaval dels preus. Açí vem una divertida escena en la que observem als Tres Mosqueters, que representen al desgavell de preus que patim a este país, com són el petróleo, els aliments i les comunicacions, que estan pressos darrere d'una gran reixa (que és la inflació). A l'altra banda de la reixa, un enorme porter que les impide el pas, representant al govern.

3ª ESCENA:
"En carnestoltes, totes les besties van soltes". I açí podem vorer a un gegantí tigre, que representa al carnaval de nostre país, on tenim de tot (anoréxiques, bulímiques, pastilles de viagra etc.) No podia faltar tampoc el carnaval electoral. Podem vorer a un polític en hores baixes: Felip González. Atre al candeler com Aznar, que ens recomana que ens jubilem més tard, serà la "jubilació eterna". També podem contemplar a Rita Barberá (de roig com sempre) donant-se un ball en un president de falla, per aquell de les subvencions.

4ª ESCENA:
En l'última escena, vem un aspecte particular de la propia comissió. Damunt el fons d'una façana d'un vell Casal vem una bruixa sobrevolant-lo i aball un faller de particular i atre vestit de faller, que estan fent la mudança, ja que s'han comprat un nou Casal, en aquest de les subvencions. I és que en carnaval, açí en Sant Valero, la cosa no va tan mal.

Memòria:
La Falla és una alegoria a eixe gran tresor que té la ciutat de València, que és el Mercat Central i que tanta falta fa que conegan nostres xiquets.
La rematada de la Fallita és la cúpula del Mercat presidida per la famosa "cotorra".
Entre tomaques i pebrots, un Valencià ensenya als xiquets, els noms de diferents mercats, animant-les a visitar-los.
Una parada de fruites, una de verdures, una de peixos, una xicoteta mostra de carinyo i profesionalitat en el que atés a la clientela. Un llauraor, símbol del bo fer, refleixat als productes que arriven a nostres cases.
Darrere, un venedor lluita heróicament contra eixos fantasmes que el vigilen, els "hiper" i els "super".
Atra escena, destinada a l'exposició del ninot, completa esta resenya al gran Mercat de València.